Què passa quan pintem, quan mirem, quan juguem amb els colors? És difícil de saber, però no hi ha dubte que quelcom s’oxigena en el nostre interior, s’alleugereixen pesos i s’obren camins.

Per la Nau hi ha passat persones amb síndrome de Down, autisme, depressió, TDA, alzheimer, síndrome d'asperger, també cecs, sordmuts... res diferent dels que som caminant pels carrers i integrem la nostra societat. A la Nau tractem a tothom per igual, amb les lògiques atencions que requereix cada u i respectant els equilibris perquè aquestes experiències complexes, siguin enriquidores per tothom.

Treballar amb art, les arts plàstiques en concret, és treballar pel benestar, per un creixement personal, per tan ens pot ser terapèutic. Aquest és el llindar de salut en el qual La Nau s’inscriu. Fer salut no vol dir treballar com art terapeutes, que és un altre àmbit de treball molt específic.

A la Nau no pretenem curar a ningú, tampoc sabem si es curen... ens encantaria, però no és el que ens ocupa.

La nostra feina és ensenyar art però l’art toca l’ànima i l’ànima és la que moltes vegades està malalta.